al contingut a la navegació Informació de contacte

Central Hidroelèctrica Municipal

FECSA obté, l'any 1958, les concessions d'explotació de dos salts d'aigua diferents: el salt Llavorsí de la Noguera Pallaresa i el salt de la Noguera-Cardós.

WhatsApp Image 2021-04-01 at 13.03.48.jpegParal·lelament a la construcció de la central Llavorsí-Cardós, FECSA comença a desenvolupar el seu projecte de construir una altra central elèctrica aprofitant el salt Llavorsí de la Noguera Pallaresa. Amb aquest objectiu s'inicia, el 1963, un expedient d'expropiació forçosa de l'aprofitament hidràulic del Comú de Veïns, que implica també la consegüent expropiació de la minicentral. Al principi, l'Ajuntament no s'oposa a aquesta ocupació, sempre que la companyia elèctrica es comprometi a substituir l'aprofitament per la cessió de força motriu i enllumenat. Així, FECSA ofereix la con cessió d'un bloc gratuït de 250.000 kWh anuals a favor de la comunitat, i un complement il·limitat per als kWh que sobrepassin aquesta quantitat, mitjançant el pagament segons tarifes unificades. L'Ajuntament demana, a més, que aquesta concessió entri en vigor, com a molt tard, als tres mesos de la signatura del contracte. A començaments de 1964, en el moment de signar els acords presos, FECSA fa marxa enrere i intenta imposar unes no ves condicions: el bloc ja no seria gratuït, sinó que s'hauria de pagar a 0,10 pessetes el kWh  i pretén que l'inici de la concessió es fixi en un temps indeterminat, però que pot estimar-se en uns cinc anys. Davant d'aquests canvis de plantejament, l'Ajunta ment no accepta les noves condicions i comença un seguit de reclamacions que acaben amb la presentació d'un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Territorial de Barcelona. Tot això es complicarà més quan FECSA, el 16 d'abril de 1968, decideix renunciar a l'expropiació de l'aprofitament i deixa literalment "penjat" el consistori, que en aquests anys no ha pogut fer cap millora a la central, amb el consegüent perjudici a les empre ses que es volien instal·lar al municipi i que no podien tenir garantit el fluid elèctric (en els diversos memorials s'exposa el cas de la serradora, que ha deixat de funcionar per falta de potència) a més de les despeses en recursos.

A partir de 1916, Jaume Gallart Pedescoll reprèn l'activitat, però amb la novetat que ara, a més de moldre gra, també fabrica electricitat. Concreta ment, paga contribució per una potència de 16 kw, d'aquesta manera converteix Llavorsí en un dels pobles pioners en la producció d'energia. El 1924 s'augmenta la potència a 36 kw, i es municipalitza tant la fàbrica d'electricitat com el molí. A par tir d'aquest moment, constarà com a contribuent l'Ajuntament de Llavorsí/Junta Veïnal. A finals dels anys cinquanta, aquesta minicentral tenia una potència entre 70 i 80 kw, potència que cobria les demandes de consum de tot el poble de Llavorsí i del poble veí d'Aidí.

La modernització elèctrica

A començaments dels anys setanta, malgrat que ja estava en funcionament la central elèctrica de FECSA, el subministrament elèctric a tot el municipi era absolutament deficient. Llavorsí tenia una central envellida a la qual no s'havia fet cap mi llora perquè s'estava pendent de l'expropiació de FECSA. El poble d'Aidí rebia la llum de Llavorsí i patia els mateixos problemes. La resta de nuclis disposaven de l'electricitat que produïen les seves minicentrals, que eren molt petites i no cobrien les necessitats mínimes. A mitjans anys setanta, l'Ajuntament aconsegueix signar un contracte de subministrament de socorro amb FECSA, això vol dir que la xarxa de distribució elèctrica es connecta a la de FECSA i es pot disposar de tota l'electricitat que es necessiti. Aquest contracte és el que permet que Llavorsí entri a la modernitat elèctrica.

Amb aquesta ampliació de la xarxa de distribució elèctrica, l'Ajuntament passà a tenir al seu càrrec molts quilòmetres de línia de mitja tensió, amb els problemes que això comporta (manteniment del sota línia net pel perill d'incendis, manteniment de la pròpia línia, etc.). Davant d'això, el consistori va iniciar negociacions amb FECSA per a vendre-li la xarxa de distribució. Aquestes negociacions no van prosperar i, amb motiu de la promulgació de la Llei 54/1997, que estableix que no es pot ser distribuïdor d'electricitat sense haver constituït una societat mercantil, es va crear la Societat Municipal de Distribució Elèctrica de Llavorsí (SMDELL) l'1 de març de 2001.

Una de les primeres accions de la SMDELL va ser començar a adquirir a FECSA l'energia en alta tensió, per distribuir-la en baixa tensió, això representa un gran benefici perquè la tarifa en alta tensió té un preu molt menor.

El fet que la xarxa de distribució elèctrica de Llavorsí estigués connectada a la de FECSA, com portà que es descuidés el manteniment de la central elèctrica municipal i que no es fessin gaires millores, fins al punt que la producció va disminuir de 200.000 kWh anuals a 50.000. L'any 1990 es decideix fer una interconnexió de la central a la xarxa que va optimitzar-ne la producció, passant a produir al màxim de la seva capacitat (350.000 kWh). Aquesta interconnexió és el pas previ per a la renovació total de la central elèctrica municipal.

Amb la nova central es passa d'una potència de 60 kw a 600 kw, el salt s'amplia de 5 m a, aproximadament, 10 mi també s'augmenta el cabal, que passa d'una con cessió de 0,9 m³p/s a 7m³p/s. Amb això, la producció passa de 300.000 kWh anual a 3.000.000. Amb aquesta renovació es canvia la qualificació jurídica de la central, que deixa de ser comunal per esdevenir patrimonial.